EME 1

«EME1» s'emplaça a l'Eixample barceloní, en una típica construcció de finals del segle XIX, de crugia estreta (6 metres), sostres alts (3,40 m) i una distribució obsoleta. Els propietaris, una parella germano-espanyola amb 3 nens, que faria servir el pis per temporades curtes, està acostumada a viure en espais diàfans i amplis, la qual cosa suposava destresa en el plantejament de la distribució funcional, per conciliar les limitacions físiques del pis heretat (80 m²) amb un programa ampli: zona de dia + 3 dormitoris + 2 banys, sense renunciar a la fluïdesa i amplitud acord amb la personalitat dels seus propietaris, però sense renunciar tampoc a la funcionalitat i privacitat requerida.

Per aconseguir-ho es van emprar solucions minimalistes, com el recurs de planta oberta per unificar espais amb funcions complementàries, el predomini de la línia recta i les formes pures, la porositat visual dels tancaments i l'elecció de colors clars.

Dues circumstàncies ben aprofitades van multiplicar la sensació espacial: l'alçada del pis, mantinguda en gairebé tots els ambients en la seva màxima expressió, i una antiga galeria oberta, que amb dos parells de portes plegadisses s'incorporen a l'espai interior, o converteixen tot el pis en un espai exterior, o bé transformen la galeria en un hivernacle per a les tardes assolellades. La ubicació de la cuina va resultar clau per a l'articulació de la resta d'espais: ocupant el centre geogràfic del pis, actua com a frontissa entre zona de dia i zona de nit. Resolta amb mobles en columna, que giren i resolen també l'armari rebedor i l'ocultació de les instal·lacions.

Cap al pulmó d'illa, formant un «open space» amb la cuina, es desenvolupa tota la vida social de l'habitatge. El nostre espai obert per a la zona de dia va requerir tirar a terra l'envà longitudinal que travessava el pis en tota la seva longitud, la qual cosa va suposar reforços estructurals, de manera que un entramat de bigues de ferro travessa l'espai principal sense fragmentar-lo, reemplaçant l'antic envà divisori.

Les altres dues cambres contigües a aquest espai obert (bany i cambra d'estudi) estan delimitades per una gran porta corredissa d'acer i vidre, que s'obren o tanquen segons convingui. En lloc d'una porta opaca, ens va semblar suggestiu proposar una porta transparent, per guanyar en fluïdesa visual. Mitjançant l'elecció de vidres de diferents acabats i nivells de transparència, aportem versatilitat a aquest tancament i multipliquem les opcions de privacitat.

En el programa requerit, els propietaris creien necessari disposar de dues cambres de bany per donar servei a la nombrosa família. L'estratègia de compartimentar el bany en tres espais independents ens va permetre prescindir d'una cambra de bany: així les coses, la zona de lavabo, zona de vàter i zona d'aigües permet que el bany s'utilitzi simultàniament per tres persones, sense fer servir m², que són aprofitats per a altres funcions.

Los otros dos cuartos contiguos a este espacio abierto (baño y cuarto de estudio), están delimitados por una gran puerta corredera de acero y cristal, que se abren o cierran según convenga. En cambio de una puerta opaca, nos pareció sugestivo proponer una puerta trasparente, para ganar en fluidez visual. Mediante la elección de vidrios de diferentes acabados y niveles de transparencia, aportamos versatilidad a este cerramiento y multiplicamos las opciones de privacidad.

En el programa requerido, los propietarios creían necesario disponer dos cuartos de baño para dar servicio a la numerosa familia. La estrategia de compartimentar el baño en tres espacios independientes, nos permitió prescindir de un cuarto de baño: así las cosas, la zona de lavabo, zona de váter y zona de aguas, permite que el baño se utilice simultáneamente por tres personas, sin usar m2, que son aprovechados para otras funciones.

Respecto de los acabados, se planteó una combinación de materiales acorde al espíritu original de los elementos existentes. Guiados por el “aire industrial” que pretendían los propietarios, se dejaron muros de ladrillo visto y se diseñó la instalación de clima (aire acondicionado y calefacción) de forma tal que pudiese quedar vista, jugando con el entramado de vigas de madera originales y vigas de hierro de refuerzo complementarias.

Ante la preexistencia de materiales tan heterogéneos, nos valimos de tres elementos que actúan como hilo conductor y cromático para la unificación de los espacios:

– tableros de madera-cemento de color gris, que por su característica hidrófuga se aplicó en todo el pavimento de la vivienda, incluido baño.

– acero negro, presente en los refuerzos estructurales y las nuevas y amplias carpinterías del piso, que dan respuesta a las diferentes opciones de circulación, funcionamiento y transparencia.

– el color verde aplicado en las carpinterías de madera antigua, los azulejos de pequeño formato y la pintura del cuarto de baño, entendido como una caja verde, que sin elemento de cierre, se despega del «open space» por su cromatismo y menor altura.

Los diferentes elementos de acero forman un hilo conductor que, resuelve los cerramientos, refuerzan la estructura, zonifican la gran altura, y resaltan el contraste entre los elementos originales y los que aportamos en la renovación.

“EME1” parte de una exigente intervención estructural, que resuelve la actualización de una distribución obsoleta, incorporando recursos contemporáneos a una vivienda que vuelve a vivir, con un aire industrial, fluida, flexible y contemporánea.

Reforma: Reforma integral de vivienda con afectación estructura

Ubicació

Eixample, Barcelona

Any

2019

Superfície

80m²

Fotografia

Valentín Hincû