Certificat Passivhaus i arquitectura bioclimàtica

Sovint, en les primeres converses que tenim sobre habitatges de nova construcció, ens dieu que us interessa que el vostre habitatge sigui Passivhaus. És normal: les PASSIVHAUS estan de moda. En el nostre entorn immediat tenir el certificat de dissenyadors PASSIVHAUS és garantia de feina.

La majoria de vosaltres sabeu força bé quins són els beneficis de construir una casa PASSIVHAUS (és el que venen els qui la promouen) però la immensa majoria desconeix que existeixen altres estratègies i conceptes (molt més antics i econòmics) que us servirien no només en els vostres objectius d'eficiència energètica, sinó que us garantiran que la vostra casa sigui RENOVABLE, SOSTENIBLE, ECOLÒGICA, CONTRIBUINT a la SALUT DEL PLANETA i dels seus OCUPANTS.

ANEM AL GRA.

PASSIVHAUS és un estàndard de certificació energètica alemanya. I els edificis que ostenten aquest certificat ofereixen la garantia de gaudir d'un excel·lent aïllament, no tenir ponts tèrmics i comptar amb un sistema de ventilació mecànica amb recuperació de calor, que garanteix una òptima ventilació amb poques pèrdues de calor.

Aquestes «característiques» o «prestacions» són summament valorades en països de climes freds, perquè garanteixen confort amb alta eficiència energètica.

Però ens agradaria anar una mica més enllà, i incorporar alguns altres conceptes i estratègies d'un «saber tradicional ancestral», amb el qual podem aspirar que la nostra casa tingui molts més avantatges que l'eficiència energètica.

Sense ànim de tirar per terra la certificació PASSIVHAUS i les seves característiques, ens sembla substancial assenyalar-ne la importància en el nostre clima mediterrani, per sospesar quins trets d'aquest sistema constructiu són altament recomanables, i quins són prescindibles; sobretot si vols cancel·lar alguns costos, o posar el focus en altres particularitats, per a nosaltres encara més importants.

Que quedi clar des del principi que defensem a capa i espasa construir amb criteris d'ARQUITECTURA PASSIVA. És a dir, fer una arquitectura centrada en la idea d'eficiència energètica, implementant estratègies perquè l'edifici no necessiti activar cap sistema artificial per aconseguir confort. Però abans de decidir gruixos d'aïllaments i sistemes de ventilació mecànica (entre d'altres) val la pena fer una ullada als criteris de l'ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA, que seran de gran ajuda per als nostres objectius de casa passiva, i estalviant en costos de materials i tecnologies. Afortunadament encara no hem de pagar per dissenyar aprofitant els recursos naturals com el sol, el vent, la pluja o la vegetació.

ACLARINT CONCEPTES.

Mentre que l'ARQUITECTURA PASSIVA es centra essencialment en la idea d'eficiència energètica i de les estratègies dutes a terme perquè l'edifici no necessiti d'aportació activa d'energia per al seu ús i funcionament, l'ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA es centra més aviat en el PROCÉS DE DISSENY DE L'EDIFICI, aprofitant de la manera més òptima els RECURSOS NATURALS, per la qual cosa estudia en profunditat les condicions climàtiques i els materials locals.

Quan fem ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA, afegim el prefix «bio», cosa que implica que la construcció serà d'acord amb la biologia de l'entorn, amb poques o cap incorporació de materials derivats del petroli, i per tant SANA I NATURAL per a l'entorn i els seus ocupants.

ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

El principal aspecte de l'arquitectura bioclimàtica és el MÀXIM APROFITAMENT DELS RECURSOS NATURALS, com ara el sol, la vegetació, la pluja, el vent, cosa que repercuteix en un menor impacte ambiental, i una major integració de l'edifici en el paisatge natural, donant com a resultat edificis visualment menys agressius.

Com a conseqüència de l'aprofitament dels recursos naturals i l'optimització de l'entorn, s'aconsegueixen SOLUCIONS PASSIVES D'ESTALVI ENERGÈTIC, sent aquest un dels factors clau de l'ARQUITECTURA SOSTENIBLE.

PAUTES ESTRATÈGIQUES PER A UN DISSENY BIOCLIMÀTIC.

Aprofitar la incidència de la llum natural (sobretot a l'hivern), alhora que controlar l'assolellament (a l'estiu)

Protegir l'habitatge i els seus habitants d'alteracions geològiques

Aprofitar el vent com a recurs inesgotable per a una ventilació natural

Reservar espais lliures i incorporar la vegetació per evitar l'efecte illa de calor

Triar i dissenyar els sistemes constructius per completar qüestions que no es resolen des del disseny de la implantació, el volum i la forma com: inèrcia tèrmica, aïllament, ventilació, proteccions.

Triar materials «bio», en harmonia amb la biologia de l'entorn, i poques o cap incorporació de materials químics o derivats del petroli.

Aquestes pautes estratègiques són aplicables en diverses fases del disseny, des de la implantació de l'edificació al solar, passant pel disseny del volum i la forma, el disseny de l'envolupant, el disseny del sistema constructiu, el disseny d'instal·lacions, fins a l'elecció de materials.

Com aplicar les pautes estratègiques en cada fase del disseny.

FASE 1. «LA IMPLANTACIÓ»

Atenguem la corba que fa el sol en el seu recorregut, segons sigui el mes de l'any.

Com a segona premissa, hem de saber que el terreny natural (sense pavimentar i fins i tot sense compactar) compta amb una baixa inèrcia tèrmica, capaç d'absorbir les emissions de diòxid de carboni produïdes per les activitats humanes. En tractar-se d'un material porós, acumula la humitat, evaporant-se progressivament durant el dia, quan les temperatures pugen. Reservar espai lliure al solar influirà en el confort de l'habitatge, evitant l'efecte «illa de calor» tan propi de grans urbs.

A això caldrà afegir-hi la necessitat de control visual de l'interior a l'exterior (per a la seguretat emocional dels seus ocupants), i vistes protegides des de la via pública, per donar privacitat als habitants. Hem de dir que aquest concepte té més relació amb la neuroarquitectura que amb el disseny bioclimàtic, però és en aquesta fase de disseny quan cal posar-lo sobre la taula.

ESTUDI D'IMPLANTACIÓ D'UN HABITATGE (en un solar estàndard)

FASE 2. «DISSENYANT EL VOLUM I LA FORMA»

La nostra feina com a arquitectes se centra a dissenyar obres noves, ampliacions i reformes.

El nostre objectiu és fer edificis tan sostenibles i sans com el client i el pressupost ens permetin. I és clar que molts d'aquests objectius s'aconsegueixen dissenyant correctament el sistema constructiu i triant envolupants que col·laborin amb aquesta finalitat. La tecnologia pot fer grans aportacions, però el primer és el disseny del volum i la forma de l'edifici. I sabem que aquestes decisions fan grans aportacions al resultat final. I encara que no es pot generalitzar (de vegades hi ha terrenys molt complexos), normalment costa els mateixos diners implantar l'edifici en una zona de la parcel·la que en una altra.

A l'hora de dissenyar el volum i la forma, hi ha alguns conceptes que, estructurats en forma d'interrogants, poden ser pautes imprescindibles en el nostre full de ruta del disseny.

Tots parteixen de la premissa que el sol i el vent són dos elements naturals inesgotables, i cal saber usar-los.

Dimensió, proporció, compacitat.

Quina és la profunditat justa del nostre volum?

Un volum massa profund dificulta la il·luminació natural de les zones centrals.

Com de compacte ha de ser el nostre edifici?

A major compacitat, menor superfície de contacte amb l'exterior (avantatges tèrmics), però hem de trobar l'equilibri just entre eficiència energètica i economia versus vistes i llum natural.

Com de grans han de ser les obertures a la façana?

Estudiem el disseny de l'edifici i les seves obertures, provant volums de diferents mides i orientacions, per obtenir visuals atractives des de diferents punts de l'edifici.

I un cop el tenim, dissenyem la mida de les obertures, simultàniament amb la resta d'elements constructius (pèrgoles, porxos, etc.)

Un cop tenim el volum i la forma,

FASE 3. «SISTEMA CONSTRUCTIU»

3.1. COM DISSENYAR L'ENVOLVENT AMB CRITERIS BIOCLIMÀTICS?»

L'envolvent de la construcció és tot allò que l'envolta. També les cares que no es veuen (fonamentació / forjat / terra) o que es veuen poc (coberta).

En el moment de dissenyar els detalls constructius que conformaran l'envolvent “oculta” del nostre edifici, hi ha dos factors importants a tenir en compte, que no només ajudaran a l'eficiència, sinó que repercutiran en la salut dels seus habitants.

Per a l'envolvent vista (la pell), hem de tenir en compte conceptes d'aïllament i inèrcia tèrmica.

3.2. QUINS ALTRES RECURSOS COMPLEMENTARIS ENS APORTA EL SISTEMA CONSTRUCTIU?

De vegades, per condicionants del terreny, la normativa, etc., no aconseguim aprofitar al màxim els recursos naturals.

En aquests casos, caldrà complementar o reforçar amb sistemes constructius i/o elecció de materials les qüestions no resoltes (o inconcluses) del disseny aconseguit.

Aportacions que aconseguim amb “sistemes constructius encertats” i “correcta elecció de materials” i que ajudaran a un disseny bioclimàtic:

PROTECCIONS SOLARS com porxos, ràfecs, lamel·les horitzontals regulables, pèrgoles, screens exteriors, tèxtils interiors, que s'escolliran segons l'orientació, i ombres que generin les edificacions properes pròpies o veïnes.

EL COLOR DE LA FAÇANA: els colors clars absorbeixen menys energia que els foscos; aquesta és la raó per la qual el color blanc està tan present en l'arquitectura mediterrània, i el negre en l'arquitectura escandinava.

L'ELECCIÓ DE MATERIALS AMB ALTA INÈRCIA TÈRMICA.

La inèrcia tèrmica és la capacitat de certs elements constructius d'emmagatzemar calor, conservar-la i alliberar-la progressivament. L'element natural amb major calor específica és l'aigua, encara que, per norma general, els líquids no s'utilitzen com a materials constructius. Per aquesta raó, les cobertes enjardinades (formades per terra vegetal amb gran contingut d'aigua) són una alternativa que garanteix alta inèrcia tèrmica.

GARANTIR UN CORRECTE AÏLLAMENT TÈRMIC resulta fonamental en el disseny de l'arquitectura bioclimàtica. Les característiques a tenir en compte a l'hora de mesurar la capacitat aïllant són

conductivitat tèrmica elevada,

transmitància tèrmica baixa,

capacitat d'emmagatzemar aire al seu interior i que es tracti d'un material lleuger.

LA INCORPORACIÓ DE LA VEGETACIÓ.

L'ús de vegetació als edificis millora la qualitat dels espais interiors i exteriors, mitigant l'efecte d'illa de calor i equilibrant les condicions climàtiques, alhora que contribueix a la creació d'espais més saludables. Però és important conèixer les característiques de la vegetació escollida a l'hora de fer el disseny del jardí o terrasses.

3.3. PER QUÈ TRIAR MATERIALS LOCALS ALINEATS AMB LA BIOCONSTRUCCIÓ?»

El prefix bio incorpora el concepte de biologia. Això significa triar els materials i acabats sota el paraigua de la salut: és a dir, materials que generin espais saludables i, per tant, que no desprenguin contaminants químics (derivats del petroli), reduint així la petjada mediambiental. Alguns dels materials que compleixen aquests criteris són: suro, llana d'ovella, fibra de fusta, cel·lulosa, cotó reciclat, algues marines, fibra de lli…

I les raons principals d'aquesta elecció són:

1. que les condicions de l'ambient interior siguin saludables per a les persones que els habiten

2. que l'activitat constructiva deixi de produir danys al medi natural, en el percentatge que ho està fent.

NOTA.

Per il·lustrar els conceptes exposats, s'han fet servir croquis d'un projecte pilot desenvolupat a l'estudi.

Els conceptes explicats estan adaptats a un clima mediterrani de l'hemisferi nord on vivim, dissenyem i construïm.

El clima mediterrani es caracteritza per temperatures que ronden els 20ºC, amb hiverns temperats i plujosos, i estius calorosos i secs.

A l'hemisferi nord, la captació solar es realitza orientant-nos al sud. Per a edificis situats a l'hemisferi sud, la captació solar es realitza al nord.

Per aplicar conceptes d'arquitectura bioclimàtica en altres climes, s'hauran d'estudiar les condicions locals.

GOKOSTUDIO

Quan apliquem tots aquests criteris bioclimàtics comentats més amunt, els transposem inevitablement amb els nostres anhels de crear edificis energèticament eficients, però també BELLS i que PROMOGUIN la SALUT FÍSICA i EMOCIONAL de qui els ocupa. A trobar aquest equilibri entre bellesa, confort, eficiència i funcionalitat hi posem el nostre màxim afany.